Abús Sexual Infantil Doctorat de Psiquiatria i Psicologia Clínica 2006 Psiquiatria infantojuvenil Sílvia Sumell Canalda.

Presentación del tema: "Abús Sexual Infantil Doctorat de Psiquiatria i Psicologia Clínica 2006 Psiquiatria infantojuvenil Sílvia Sumell Canalda."— Transcripción de la presentación:

1 Abús Sexual Infantil Doctorat de Psiquiatria i Psicologia Clínica 2006 Psiquiatria infantojuvenil Sílvia Sumell Canalda

2 Classificació Abús Sexual Infantil

3 Maltractament infantil
MALTRACTAMENT FÍSIC MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC O EMOCIONAL NEGLIGÈNCIA FÍSICA I / O EMOCIONAL Qualsevol acció d’una persona (familiar o no) que voluntàriament provoca o pot provocar dany físic al menor (pegar amb les mans o objectes, cremar amb cigarretes, patades, tirar aigua bullint, mossegar, provocar dislocacions, etc). Qualsevol acció d’una persona (familiar o no) que voluntàriament provoca o pot provocar dany emocional al menor (ignorar al nen, insultar-lo, humiliar-lo, ridiculitzar-lo, presenciar violència de la parella, aïllar-lo perquè no es relacioni amb altres nens o adults…) Qualsevol omissió per part d’un familiar o cuidador que priva al nen de la supervisió o atenció necessària pel seu desenvolupament o benestar. No es satisfan les necessitats físiques i cognitives bàsiques del menor (alimentació, higiene, salut, escolarització, supervisió…). També hi ha abandonament emocional ja que les necessitats afectives es desatenen.

4 Classificació segons DSM-IV-TR

5 Definició Abús Sexual Infantil
“L’AS és en general un terme que fa referència a la involucració de nens en activitats sexuals que són inapropiades pel seu desenvolupament i que violen les lleis o tabús socials”. (American Academy of Pediatrics, 1999). L’AS infantil consisteix en la involucració d’un nen en activitats sexuals, en les quals el nen o nena no compren plenament, és incapaç de proporcionar un consentiment informat, o degut al seu desenvolupament no està preparat i no pot donar consentiment, o on es violen les lleis o tabús socials de la societat. Parlem d’AS quan hi ha una activitat entre un nen i un adult o un altre nen, els quals per edat o desenvolupament tenen una relació de responsabilitat, confiança o poder, essent l’activitat planificada per gratificar o satisfer les necessitats de l’altra persona. No es limita a incentivar o coaccionar a un nen a establir activitat sexual il·legal; ús de l’explotació d’un nen en la prostitució o altres pràctiques sexuals il·legals; usar els nens per explotació en materials pornogràfics o interpretació de pornografia infantil o (WHO, 1999).

6 Definició Abús Sexual Infantil
No hi ha un concepte precís dins la comunitat científica per definir clarament AS. Sí que es parla també de: La diferència edat entre la víctima i perpetrador. Aquest serà més gran que el menor en 5 anys si el menor té menys de 12 anys i de 10 si el menor té menys d’aquesta edat. (Finkelner, 1979). Hi ha sempre una relació de desigualtat. El tipus d’estratègies que l’agressor usa per aconseguir el seu objectiu van des de la coacció, ús de la força física, sorpresa, seducció i engany (López, Hernández y Carpintero, 1995).

7 Definició Abús Sexual Infantil
Sí que hi ha un consens en que calen 2 criteris bàsics per definir AS: Relació de desigualtat entre nen i agressor Ús del menor com objecte sexual National of child abuse ans neglect, 1978

8 Quins actes es poden considerar Abús Sexual?
ESTIMULACIÓ SEXUAL A TRAVÉS DE CARÍCIES FÍSIQUES ALS GENITALS DEL NEN, ALS PITS, AL ANUS, CONTACTE GENITO-ORAL, MASTURBACIÓ…) CONVÈNCER AL NEN QUE ACARICIÏ ELS GENITALS DE L’ALTRE COIT GENITAL / ANAL PENETRACIÓ AMB OBJECTES ACTIVITAT SEXUAL AMB FAMILIARS O NO HUMILIACIONS VIOLACIÓ EXHIBICIONISME (ENSENYAR GENITALS A UN NEN) EXPLOTACIÓ SEXUAL ENSENYAR PORNOGRAFIA INFANTIL USAR EL NEN COM A MODEL PER PORNOGRAFIA INFANTIL American academy of pediatrics, 2002.

9 Qui són els abusadors/perpetradors?
Persones adultes o nens més grans que la víctima. Majoritàriament persones que coneixen al nen i el poden influenciar. 8/10 casos el nen coneix l’abusador Sovint l’abusador és una persona d’autoritat en qui el nen confia. American academy of pediatrics, 2002.

10 Característiques Clíniques:
PSICOLÒGIQUES CARACTERÍSTIQUES MÈDIQUES

11 Troballes Psicològiques:
Comprensió detallada i prematura de la conducta sexual. Jocs que emulen gràficament l’intercanvi sexual. Seducció inapropiada i sexualització de les relacions afectives. Increment conductes sexuals (masturbació compulsiva, agressió sexual) Interès poc usual o evitació de tot allò relacionat amb la sexualitat. Conductes delictives, agressivitat i fugues de casa. Retraïment i/o aïllament dels amics i família Conductes regressives Agressivitat poc comuna Negar-se a anar a l’escola Pors, fòbies i manca de control emocional. Relacions i estils afrontament pobres i poc madurs amb els iguals Conductes autodestructives Símptomes d'hiperactivitat o inquietud motriu Creença que tenen el cos brut o danyat o que hi ha quelcom dolent als genitals. Baixa AE Manca de seguretat en els altres Sentiment de culpabilitat Estigmatització Secretivitat Tendència suïcida. Consum de substàncies Símptomes ansietat i depressió Símptomes TEPT: re experimentació persistent de l’abús, elevada activació, embotiment emocional i conductes evitació.

12 Troballes mèdiques: Dolors abdominals Mal de cap Enuresi / encopresi
Alteracions del son Irritació vulva Infecció urinària Hematúria Deposicions amb sang Fissures anals Hemorràgies als genitals/ recte ETS Hematomes i desgarraments Ferides o erosions anogenitals Ruptures o lesions al himen i perianals Herpes, gonorrea, sífilis, SIDA... Embaràs Semen als genitals American Academy of child and adolescent psiquiatry (AACAP).

13 SOSPITA ALTA O MOLT PROBABLE SOSPITA MITJA O PROBABLE
Detecció del AS SOSPITA ALTA O MOLT PROBABLE SOSPITA MITJA O PROBABLE SOSPITA BAIXA O POSSIBLE Semen a la vagina, anus o genitals externs. Embaràs en persones menors d’edat, quan la identitat del pare es desconeix o s’oculta. Desgarrament al himen i/o anal Hematomes i/o erosions en zones genitals o sexuals (per ex,: pits, llavis…) lleus però de caràcter no accidental. Signes de ETS. Conductes sexualitzades inadequades per edat, freqüents i repetides. Picor i/o dolor en regió perineal, disúria o leucorrea. Berrugues o condilomes anals. Al·lusions del nen sobre secrets dels que no pot parlar. Trastorns de la conducta alimentària i altres trastorns psiquiàtrics. Intents de suïcidi i automutil·lació. Conductes pertorbadores i dificultats relacionades amb nens i adults. Infeccions de repetició del tracte urinari. Trastorns de caràcter psicosomàtic, per ex.: dolor abdominal recurrent, mals de cap. Conducta sexualitzada esporàdica. Patrons sexuals excèntrics en la interacció familiar.

14 Prevalença Un 75% són nenes i un 25% nens
1/3 són menors de 6 anys, 1/3 entre 6-12 i un últim terç entre anys 10-25% de nenes són víctimes AS abans dels 18 anys (Fergusson et al., 1996). Un 43% de dones han estat víctimes AS abans dels 18 anys (Wyatt et al., 1999). 30-40% de les víctimes l’AS és intrafamiliar i en un 50% dels casos el perpretrador és de fora la família però algú que el nen coneix i té confiança. Entre els 8-11 anys: edat amb més incidència AS (Muram, 2001). AS en nens ha estat menys estudiat que en nenes. Un 18% de nois al voltant dels 18 anys expliquen haver patit AS durant infantesa (Finkelhor et al.,1990; Holmes i Slap, 1998). Els nens és menys probable que revelin AS per por a que no se’ls cregui, se’ls renyi, es pensi que són homosexuals o se’ls estigmatitzi socialment (Holmes i Slap, 1998). Normalment el perpetrador que abusa de nens sol ser home i sense cap parentesc amb la víctima. El nen s’avergonyeix de la implicació i no ho explicarà (conductes agressives i homofòbiques). La prevalença AS és similar a totes les classes socio econòmiques (Fergusson et al., 1996b), mentre que la negligència i abús físic és més comú en nivell socio econòmic baix (Wilson, 1995). L’AS que interfereix clínicament en el desenvolupament normal evolutiu del nen apareix en un 4-8% de la població infantil abusada.

15 Prevalença: algunes dades
Maltractament en la infància Catalunya Negligència Maltractament psicològic Maltractament físic Explotació laboral Maltractament prenatal Abús sexual Saldaña D. Jiménez J. Oliva A., 1995. 78’5‰ 43’6‰ 27‰ 9’3‰ 3’1‰ 2’8‰

16 Comorbiditat: DEPRESSIÓ (SOBRETOT EN ADOLESCENTS) INTENTS DE SUÏCIDI
TR. BIPOLAR (?). (Associació entre tr. Bipolar i AS infantil, Goldberg J.F. And Garno J.L, 2005; Brown et al., 2005). TR. CONDUCTA DISRUPTIVA (nens joves abusats) TR. ANSIETAT: FÒBIES, ANSIETAT SOCIAL, TAG I TEPT (reaccions de por, re experimentació del AVE, flashbacks, alteracions del son, resposta d’ensurt elevada I hiperarousal). Alguns estudis demostren que si AS és sever i crònic, augmenta les probabilitats de desenvolupar TEPT. Altres (Collin-Vezina D. and Hebert, M., 2005), diuen que AS intra familiar i cronicitat no són predictors de TEPT; en canvi sí que ho seria quan en AS hi ha actes intrusius com penetració. TR. DISSOCIATIUS (difícils de veure en nens joves abans dels 7 anys. La dissociació apareix més freqüentment en víctimes AS que no en abús físic i sobretot davant AS sever. Es demostra en diferents estudis (Foote B. et al., 2006) la prevalença alta entre tr. Dissociatiu i AS en un 74%). TR. ALIMENTARIS (anorèxia i bulímia) ABÚS DE SUBSTÀNCIES

17 Etiologia: Factors de risc del maltractament infantil

18 Factors de risc maltractament infantil
VICTIMA SOCIALS FAMILIAR CULTURALS EDAT (PREMATURITAT NAIXEMENT) ESTAT SALUT (BAIX PES NAIXEMENT) MINUSVALIES FÍSIQUES O PSÍQUIQUES CONDUCTA I TEMPERAMENT DIFICULTATS APRENENTATGE AMB O SENSE DÈFICITS ATENCIONALS MANCA DE RR ECONÒMICS BAIX NIVELL EDUCATIU ATUR FEINA PRECARIA ESTRÉS LABORAL MALES CONDICIONS DE VIVENDA NO RECOLZAMENT SOCIAL O AÏLLAMENT PARES JOVES (ADOLESCENTS) EMBARASSOS NO PLANIFICATS DIFICULTATS PER ESTABLIR VINCLE MARE-FILL MARE MALTRACTADA PER LA PARELLA FAMÍLIES MONOPARENTALS AÏLLADES SOCIALMENT O AFECTIVAMENT POCA INTERACCIÓ MÉS CONDUCTES NEGATIVES (AGRESSIONS VERBALS O FÍSIQUES) POCS RAONAMENTS I EXPLICACIONS POC ÚS DE PREMIS, JOC I AFECTE RESPOSTES INCONSISTENS ABÚS DE TÒXICS ESTRUCTURA PATRIARCAL RÍGIDA PARES REBUTJATS EMOCIONAL I SEXUALMENT PER LA PARELLA PROBLEMES DE CONFUSSIÓ DE ROLS ELS FILLS SÓN PROPIETAT DELS PARES CÀSTIG FÍSIC I LA DISCIPLINA ÉS EL MÉS ADEQUAT PER EDUCACIO CULTURA PATRIARCAL HOME=FORÇA DONA=DEBILITAT PRIVACITAT DE LA FAMÍLIA

19 Conseqüències del Abús Sexual

20 Conseqüències del Abús Sexual
LESIONS FÍSIQUES Irritació vulva Infecció urinària Hematúria Deposicions amb sang Fissures anals Hemorràgies als genitals/ recte ETS Hematomes i desgarraments Ferides o erosions anogenitals Ruptures o lesions al himen i perianals Herpes, gonorrea, sífilis, SIDA...

21 Conseqüències de l’Abús Sexual
TRASTORNS PSIQUIÀTRICS I PSICOLÒGICS TRASTORNS AFECTIUS I DISSOCIATIUS DEPRESSIÓ TRASTORNS D’ANSIETAT: FÒBIES, TEPT, ANSIETAT SOCIAL. TRASTORNS DE CONDUCTA

22 Conseqüències del Abús Sexual
Relació causal entre AS i altres trastorns en adultesa en estudis basats en evidència. 1. DEPRESSIO (dones amb AS severs. Nivell 1) 2. TRASTORN DE PÀNIC (AS amb penetració. Nivell 1) 3. TEPT (Nivell 2. AS sever) 4. CONSUM ALCOHOL (Nivell 2 i 3) 5. TEMPTATIVA SUÏCIDI (Nivell 2 i 3) 6. TOC (Nivell 3) 7. CONSUM TÒXICS (només en formes severes AS) 8. SUÏCIDI COMPLERT (sobretot en dones amb AS de molt joves). 9. TRASTORN LÍMIT DE LA PERSONALITAT

23 INFÀNCIA, INFÀNCIA PRECOÇ I MITJA
Efectes de l’abús sexual de les víctimes en diferents etapes del desenvolupament (Trickett i Putnam, 1998) INFÀNCIA, INFÀNCIA PRECOÇ I MITJA (0-6 ANYS) INFÀNCIA TARDANA (6-12 ANYS) ADOLESCÈNCIA (12-15 ANYS) EDAT ADULTA Enuresi (nenes d’almenys 5 anys) Queixes somàtiques de mals de cap i de panxa (nens) Comportament sexual inapropiat (masturbació excessiva o pública) Problemes interiorització coma ansietat, aïllament social i retard en el desenvolupament (nenes) Enuresi Baixa AE Problemes interiorització (depressió) Problemes exteriorització (agressivitat i alteracions de conducta) Dissociació Coneixement inapropiat i activitat sexual precoç per la seva edat (masturbació compulsiva, excessiva curiositat sexual, exhibicionisme, problemes identitat sexual i relaciona sexuals) Problemes de relació amb companys de classe Baix rendiment acadèmic i problemes aprenentatge TDAH (nenes) Problemes interiorització i exteriorització Conductes autolesives i tendències suïcides Activitat sexual (inclou el coit) Sexualització de la conducta Conductes delictives Fugues Comportament inadequat a classe Problemes rendiment acadèmic i aprenentatge. Menor adaptació Major aïllament social Més problemes de parella Més comportaments sexuals inadequats Més queixes somàtiques Trastorns alimentaris Trastorns afectius Abús alcohol o altres drogues Conductes antisocials Més actes autodestructius i més conductes de suïcidi.

24 Conseqüències cerebrals del maltractament infantil
L’agressió física o l’estrès crònic que produeix el maltractament provoca diferents anomalies cerebrals, causant un dany permanent en l’estructura neural i en el funcionament d’un cervell encara amb desenvolupament. TROBALLES NEUROANATÒMIQUES TROBALLES NEUROBIOLÒGIQUES

25 TROBALLES NEUROANATÒMIQUES
HIPOCAMP ↓ volum (Bremner et al., 1997). S’ha relacionat amb la gravetat de símptomes dissociatius en víctimes d’AS en infància (Stein, Koverola, Hanna, Torchia i McClarty, 1997) i amb alteracions del processos cognitius. S’ha vist que dones AS amb TEPT tenen dèficits de memòria declarativa, en relació en dones amb AS però sense TEPT. (Bremner, 2004). AS prematur amb TEPT està associat a dèficits de memòria declarativa verbal. Major latència de resposta en tasques de memòria ; forta relació entre durada de l’AS i memòria (Navalta et al. 2006). AMÍGDALA ↓ volum (Driessen et al., 2001) Associat als sentiments de depressió, irritabilitat i hostilitat (Teicher, Andersen, Polcri, Anderson i Navalta, 2002). COS CALLÓS ↓ del 40% del cos callós respecte el tamany mig, Implica una menor integració entre els dos hemisferis cerebrals (Teicher et al., 2002) Les persones amb història de maltractament activen sobretot HE quan evoquen records neutres i el HD quan recorden episodis dolorosos de la infantesa. Si la coordinació entre ells està alterada, com s’ha vist, s’originen greus problemes perquè no es controlen les emocions. VOLUM TOTAL CEREBRAL ↓ del volum total del cervell (↓ QI) quan AS edat primerenca i durada prolongada de símptomes TEPT (De Bellis, 1999) ESCORÇA PRE FRONTAL Alteracions estructurals d’aquesta zona en nens amb símptomes TEPT (major volum de matèria gris en zones en zona mitja -inferior i regions ventrals de l’escorça prefrontal (Richert et al., 2005). Augment de flux sanguini a les zones orbitofrontals en nenes AS (penetració) + TEPT (Shin et al. 1999). PITÜITÀRIA Alteracions en el volum de la pituïtària (més llarga) en nens maltractats i amb TEPT i amb nens amb TEPT i depressió comòrbida i ideació suïcida (Thomas and De Bellis, 2004).

26 EIX HPA (hipotalàmic-pituitari adrenal)
TROBALLES NEUROBIOLÒGIQUES CORTISOL ↑ cortisol matins en nens de 6-15 anys amb AS i físic i depressius dones adultes amb antecedents AS tenen nivells irregulars de cortisol (De Bellis, 2001) HORMONA CREIXAMENT Resposta danyada en nens abusats. Els nens amb major “suicidability” tenen un pic més elevat d’aquesta hormona a la nit. Adolescents deprimits tenen nivell basal d’aquesta hormona més alt en comparació amb no deprimits. EIX HPA (hipotalàmic-pituitari adrenal) Activitat anòmala del eix HPA (De Bellis, 2001). Eix que també té un paper important en els símptomes depressius. NA i DA ↑ de la secreció en nenes amb AS+TEPT (De Bellis et al. 1999), sobretot si la durada de l’AS era significativa. CRH (hormona alliberadora de corticotropina) Hipersecreció Relacionat amb suïcidi en adolescència i adultesa en nens AS (Felleti, 1998)

27 Efectes neurobiològics del maltractament infantil
Bremner et al., 2003 Mesurar la part estructural i funcional del hipocamp. 33 dones: AS + TEPT AS sense TEPT Sense AS o sense TEPT (AS abans dels 18 anys i sever.) Medeixen el volum hipocampal amb RMI i la funcionalitat hipocampal amb PET durant tasques de memòria verbal declarativa. Resultats van demostrar que les dones AS + TEPT tenien una activació del hipocamp un 16% més petita en comparació amb les dones AS sense TEPT. Les dones amb AS+TEPT tenien en un 19% un volum del hipocamp més petit. Els resultats eren consistents amb altres estudis on quedava demostrat els dèficits funcionals i estructurals del hipocamp en persones amb TEPT i AS.

28 Tractament Psicològic
Complicat i multidisciplinari Passos a seguir: 1- Avaluar naturalesa AS i identificar si s’ha donat dins o fora del context familiar. 2- Garantir seguretat del nen/a. 3- Tractament segons nivell de desenvolupament de la víctima (el nen s’ha de sentir confortable per rebel·lar els detalls del AS). Els models de tractament són variats i estan en controvèrsia, tot i que s’ha demostrat en diferents RCT l’efectivitat i eficàcia del FT-CBT. Elements claus que cal identificar en el tractament són la percepció i atribució del AS i que tenen importants implicacions (Cohen i Mannarino, 2000).

29 Tractament Psicològic: CBT
Cohen i Mannarino, 1998 Estudis eficàcia i efectivitat demostren que la CBT és més específica per AS i els resultats són > NST (suport terapèutic no directiu) en els 12 mesos de seguiment. Deblinger et al., 1999 Sobretot útil si hi ha símptomes TEPT Cohen, Mannarino i Knudsen, 2005 Objectiu era mesurar la durada de la millora com a resposta a 2 tractaments alternatius (TF-CBT i NST) a 82 nens amb AS (8-15 anys) i als seus cuidadors. Avaluen la simptomatologia 12 mesos després del tractament Resultats: TF-CBT > NST en depressió, ansietat, problemes sexuals i dissociatius als 6 mesos i millora del TEPT i símptomes dissociatius al any. Cohen, Deblinger, Mannarino i Steer, 2004; Stein et al., 2003; Saunders, Berliner i Hanson, 2003). Confirmen que la TF-CBT és la primera línia de tractament pel TEPT, ansietat i depressió en nens AS i també per altres traumes.

30 Tractament Psicològic: CBT
Cohen, Deblinger, Mannarino i Steer, 2004 Objectiu és examinar l’eficàcia de la TF-CBT i CCT (teràpia centrada en el nen) per tractar el TEPT 229 nens amb AS (8-14 anys) i un 89% amb diagnòstic de TEPT juntament amb els seus cuidadors foren assignats aleatòriament als 2 grups de tractament. Resultats: TF-CBT > CCT i millora del TEPT, depressió, problemes sexuals, vergonya i atribucions relacionades amb abús. Els pares assignats a la TF- CBT mostraven gran millora en relació als nivells de depressió, malestar per l’abús específic, suport en el nen i millora en les pràctiques parentals afectives.

31 FT- CBT INDIVIDUAL FT- CBT GRUPAL CBT FAMILIAR DISMINUIR CULPABILITZACIO APRENDRE A ATRIBUIR LA RESPONSABILITAT DELS ACTES ABUSIUS AL PERPETRADOR MILLORAR CONDUCTES I NEVELL FUNCIONAL DE LA VÍCTIMA TERAPEUTA FLEXIBLE NO FA FALTA EXTENSES SESSIONS DE TRACTAMENT (8-12 sessions de 90’ 1 cop/setmana; si el tractament comença poc després del AVE, amb poques sessions és suficient (5 aprox.)). S’hauria d’oferir a aquells nens amb símptomes TEPT severs o TEPT sever en el primer mes després del AVE (incloent AS). INDICAT PER NENS ADOLESCENTS AMB AUTOESTIMA RELATIVAMENT PRESERVADA. AMB CAPACITATS EMOCIONALS I COGNITIVES QUE ELS FARAN BENEFICIAR DE L’EXPERIÈNCIA I NO DANYAR ALS ALTRES MEMBRES DEL GRUP. ACTIVITATS ESPECÍFIQUES COM ROL-PLAYING I JOCS PER MILLORAR LES HABILITATS DE COMUNICACIÓ. EN AQUELLS NENS QUE SÓN TESTIMONIS LEGALS NO S’ESCOLLIRÀ EL GRUP COM A PRIMERA OPCIÓ, JA QUE ES POT CONTAMINAR PELS COMENTARIS DELS ALRES MEMBRES. ELS CUIDADORS ESTAN ENFADATS I DEPRIMITS JA QUE CREUEN QUE ELLS NO HAN ESTAT CAPAÇOS DE PREVENIR AS. INCLOURE ELS PARES EN EL TRACTAMENT (SI CAP D’ELLS ÉS EL PERPRETADOR) MILLORA EL FUNCIONAMENT PSICOSOCIAL DELS NENS ABUSATS. AJUDA A RE ESTABLIR ELS LÍMITS I ROLS DE CADA MEMBRE FAMILIAR.

32 Pronòstic Factors de bon pronòstic Factors de mal pronòstic
Rebre CBT / TF-CBT Estabilitat familiar Implicació de la família en el CBT Factors de mal pronòstic Edat primerenca del AS (el nombre de trastorns psiquiàtrics augmenta a mesura que disminueix edat del primer AS). Ser abusat per un membre de la família o algú conegut AS reiterat i greu (↑ trastorns psiquiàtrics) Grau de violència elevat Coits complerts El subjecte respon negativament quan abusador és descobert. Depressió Baixa AE

33 Bibliografia Thomas L. A., and De Bellis M.D. Pittuitary Volumes in Pediatric Maltreatment-Related Posttraumatic Stress Disorder. Biol Psychiatry 2004, 55: Cohen J.A., Mannarino A., Knudsen K. Treating sexually abused children: 1 year follow-up of a randomized controlled trial. Child Abuse & Neglect 29 (2005) Weber D., Reynolds C. Clinical Perspectives on Neurobiological Effects of Psychological Trauma. Neuropsychology Review, Vol., 14, Nº 2, June 2004. Berliner L. The results of randomized clinical trials move the field forward. Child Abuse & Neglect 29 (2005) Morrissette P. Post-traumatic stress disorder in child sexual abuse: diagnostic and treatment considerations. Child & Youth Care Forum, 28 (3), June 1999. Zielinsky D, Bradshaw C. Ecological influences on the sequelae of child maltreatment: a review of the literature. Child maltreatment, Vol. 11, Nº 1. February 2006, Brown G.R., et al. Impact of childhood abuse on the course of bipolar disorder: a replication study in US veterans. J Affect Disord Dec; 89(1-3): Navalta C.P. et al. Effects of childhood sexual abuse on neuropsychological and cognitive function in collage women. J Neuropsychiatry Clin Neurosci Winter; 18(1): Tourigny et al. Efficacy of a group therapy for sexually abused adoilscent girls. J Child Sex Abus. 2005; 14 (4):

34 Bibliografia Runyon M., Deblinger E., Ryan E., Thakkar-kolar R. An overview of child physical abuse. Developing an integrated parent-child cognitive-behavioral treatment approach. Trauma violence & abuse. Vol. 5, Nº 1, January 2004, Bennett D., Sullivan M. and Lewis M. Young children’s adjustemnent as a function of maltreatment, shame and anger. Child maltreatment Vol. 10, Nº 4, November 2005, Jones, L., Finkelhor D., Halter S. Child maltreatment trends in the 1990s :Why does neglect differ from sexual and physical abuse? Child maltreatment Vol. 11, Nº 2, May 2006, Di Lilo D., Damashek A. Parenting Characteristics of women reposting a History of childhood sexual abuse. Child maltreatment Vol. 8, Nº 4, November 2003, Stuewing J, McCloskey L. The relation of child maltreatment to shame and guilt among adolescents psychological routes to depression and delinquency. Child maltreatment Vol. 10, Nº 4, November Richert, K.A., et al. Regional differences of the prefrontal cortex in pediatric PTSD: an MRI study. Depression and Anxiety 23:17-25, 2006. Collin – Vezina, D and Hebert M. Comparing dissociation and PTSD in sexually abused school- aged girls. J Nerv Ment Dis Jan; 193 (1): Foote B., et al. Prevalence of dissociative disorders in psychiatric outpatients. Am J Psychiatry, 2006 Apr; 163(4):623-9.

35 Bibliografia Banyard V., Williams L., Siegel J. The impact of complex trauma and depression on parenting: an exploration of mediating risk and protective factors. Child maltreatment Vol. 8, Nº 4, November Feiring C., Taska L. The persistence of shame following sexual abuse: a longitudinal look at risk and recovery. Child maltreatment, Vol. 10, Nº 4, November 2005, Deblinger E., Runyon M. Understanding and treating feelings of shame in children who have experienced maltreatment. Child maltreatment Vol. 10, Nº 4, November 2005, Cohen J., Deblinger, E., Mannarino D., Steer R. A Multi site, randomized controlled trail for children with abuse-related PTSD symptoms. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry 2004 April: 43 (4): Duval F. et al. Increased adrenocorticotropin suppression following dexamethasone administration in sexually abused adolescents with PTSD. Psychoneuroendocrinology 2004, 29, Bremner, J.D. et al. Deficits in verbal declarative memory function in women with childhood sexual abuse-related posttraumatic estress disoder. J Nerv Ment Dis Oct; 192 (10): Goldberg, J.F. and Garno J.L. J Psychiatr Res Nov; 39(6): Weber D and Reynolds C. Clinical perspectives on Neurobiological Effects of Psychological Trauma. Neuropsychology Review, Vol. 14 Nº 2, June 2004. Testa M et al. Childhood sexual abuse, relationship satisfaction, and sexual risk taking in a community sample of women. J Consul Clin Psychol December; 73(6): Leserman J. Sexual abuse hsitory: prevalence, health effects, mediators and psychological treatment. Psychosom Med Nov-Dec; 67(6):

36 Bibliografia Paramjit T. Joshi, MD., Jay A. Salpekar, MD., and Peter T. Daniolos, M.D. The American Psychiatry Publishing. Textbook of Child and Adolescent Psychiatry Factores de riesgo en psicopatología del desarrollo. L. Ezpeleta. Ed. Masson World Report on Violence and Health Update. Geneva: WHO, 2002 (May). Pfeiffer L., and Pizzato Salvagni E. Current view of sexual abuse in childhood and adolescence. J Pediatr (Rio J). 2005; 81 (5 Suppl).

37